La meva mare tenia el costum d’anar a fer “visites” a les quals,de vegades, arrossegava els fills,cosa que jo no podia sofrir. A casa seva, desoltera, encara hi havia el costum de “rebre” cerimoniosament un dia per setmana i de complir amb el mínim d’obligacins socials amb els seus parents i amistats: reunions a can Fradera o a casa delsseus veïns Ferrater, balls a can Novelles, “assalts” a can Bofill, reunions amb tota la rècula dels Guerra i els Casamada, etc. Quan es va casar va perdre tot això,tant perquè no teniala casa “en condicins” com perquè elmeu pare li portava sempre la contra, ja que era mollt poc convencional i ben independent, ies reia d’aquests “costums antiquats”. A causa de tot això,nosaltres , ja grans, havíem sentit la mera fer-li retret d’haver-se arruïnat justament per no haver “cultivat” a temps les relacions.

Les visites de lameva mare,però ,no només eren a casa dlesparents. Les germanes dle meu avi,la tieta Matilde – que aleshores vivia al brut carrer de la Cometa, en una casa fosca i rònega on alguna vegada jugàvem al Teatro de los niños que allí tenia el seu nét, en unes habitacios interiors quefeien un estrany tuf provinen de dins dels vells armaris – i la tieta Maria, casada amb un   tal Zaragoza, de la plaça de la Universitat.

(...)

També li agradava anar a casa de la seva cosina Teresa, casada amb un tal Sol, fabricant de ferreteria. Un dia la mare va aconseguir de fer anar tota la família a felicitar-los el sant, però era tanta lameva aversió que, arribats allà, vaig aprofitar un moment de confusió, vaig escapar-me i , sense dir res a ningú, vaig estar rondant pels carrers, no sense patir per no predre de vista la casa. Al cap de molta estona, en adonar-se’n, van sortir tots esverats a buscar-me perquè creien que m’haviaperdut. No cal dir que l’esbroncada fou majúscula.”

Tàpìes, Antoni, Memòria personal, Barcelona, Fundació Tàpies – Editorial Empúries, 1993 pàg. 56-58