|
1- El món
és una ficció, una metàfora: és una imatge
arbritàriament lligada a un impuls nerviós.
2- El que en diem 'món'
és un producte artístic .
3- L'insecte, l'ocell
i l'espècie humana tenen móns diferents. El que en diem
'món empíric' és un 'món antropomòrfic'.
4- El pas de l'impuls
nerviós a la imatge és un salt creatiu, artístic.
El pas de les imatges als sons -l'aparició de la paraula-
és un segon salt.
5- La paraula és
un so lligat arbitràriament a la imatge. El llenguatge mai
no és l'expressió adequada de la realitat.
6- D'aquí que
la veritat sigui pura convenció.
7- La paraula convertida
en concepte encara expressa menys la realitat: el concepte deixa
de banda forçadament les diferències d'allò a què
s'assembla.
8- La veritat de
la ciència és antropomòrfica, no toca la 'cosa
en si'.
9- Espai, temps, successió
numèrica són les nocions merament antropomòrfiques
sobre què es construeix l'edifici conceptual de la ciència.
10- Nietzsche al·ludeix,
però, a un altre tipus de veritat relacionada amb unes 'forces
terribles'.
11- Mai no tenim accés
a la cosa en si - i s'insinua que la 'cosa en si' és indesitjable
(terrible?).
(Sospita: existeix
la cosa en si? Potser l'impuls nerviós no té cap causa...
)
12- Si l'home prescindís
d'aquesta activitat creadora -creadora d'un món empíric,
d'unes imatges, d'uns conceptes-, ell mateix desapareixeria.
(Manifestació
de forces terribles i desaparició de la singularitat humana: l'abismal
veritat dionisíaca).
13- Tan fingidor -creador
de ficcions, creador de metàfores- és l'artista com
el científic. Aquest, però, ha oblidat que és
un subjecte artísticament creador i es pren massa seriosament les
seves ficcions, especialment l'edifici dels conceptes.
14- L'artista , en
canvi és més fidel al "fogós torrent primordial compost
per una massa d'imatges que sorgeixen de la capacitat originària
de la fantasia humana".
15- Aquesta fidelitat
implica la subversió, fins i tot la destrucció, dels edificis
conceptuals de la ciència . L'artista és brutalment fidel
a les intuïcions.
(Quina intuïció
podria subvertir la noció antropomòrfica del temps?
Hi hauria paraules adequades per a aquesta abismal
intuïció?)
"Així
totes les coses em cridaven fent-me senyals : 'Ja és l'hora!'
Però jo - no sentia res: fins que a la llarga es mogué
el meu abisme i el pensament em
mossegà.
Ai, pensament abismal, que ets el meu
pensament! Quan tindré prou força per sentir-te
cavar sense tremolar?"
F.
Nietzsche, Així parlà Zaratrusta, "De la benaurança
no volguda", Barcelona 1983, Ed. 62, MOLU 27, pàg. 150
Les
citacions, si no s'indica el contrari, han estat extretes de:
- Nietzsche, F, Sobre la verdad y la mentira en sentido extramoral,
Ed Teorema
|
