La cultura occidental s'ha vist envaïda des de començaments de segle per objectes de cultures forànies, objectes "exòtics" com màscares, fetitxes: obres d'art sorprenents. Per la seva banda, aquestes altres cultures han generat estratègies d'assimilació i transformació dels objectes occidentals.

D'altra banda, la producció industrial  d'objectes ha forçat la filosofia a repensar les "coses" mateixes, - és a dir, les coses que ens envolten quotidianament.

Les sorprenents teories físiques del primer terç del segle (relativitat, mecànica quàntica, etc.)  tampoc no són alienes a aquest retorn a les coses concretes, en tant que semblen qüestionar la realitat del sentit comú.

Finalment,  l'allau creixent d'imatges - fotografia, cinema, televisió, i actualment de "realitats virtuals" - desplaça el lloc central que ocupaven les coses en la definició del real.

Curiosament, sempre que s'examina l'estàtus ontològic de  les "coses", ens trobem com a objecte privilegiat de reflexió  les obres d’art.

El Projecte Objecte té la intenció de cercar i articular materials, tant dins de l'àmbit de la filosofia com de l'antropologia, al voltant de les "coses", privilegiant aquelles que anomenem obres  d'art.