El
neci mira embadalit el dit que assenyala la lluna ... - lluna que sorgeix, navega
i s'esvaeix morosament: rastre de vaixell invisible en negra mar espurnejada.
El
dit en segueix el trànsit des del no-res, en el no-res, vers el no-res
- apunta ara la nit obscura sense lluna (la invoca, tens).
Isi del
silenci esclata el llamp? Testimoniaria el dit el breu fulgor de quelcom que
s'entreobre?
